Cumpleaños

En que no ho pareixi el número que hi ha damunt la tarteta
és 22=2 i 1+1. XD. Coses de ma mare.

Ara fa 4 dies vaig fer 22 anys. Va ser un dia molt divertit. No sé si se nota la ironia. Vaig estar tot lo dia per Palma, 8 hores de classe... és el pitjor dia per jo ja que és quan tenc més classes. Després vaig celebrar el dia amb els meus amics anant a prendre algo, no massa estona que tots estàvem rebentats. Tot ens havíem aixecat prest.

Al dia següent vaig tenir a tots els padrins a dinar, que és una sort tenir-los a tots perquè molta gent no ha tengut el privilegi de conèixer-los a tots. Vàrem estat per allà fent feina mentre els padrins miraven i mandaven que no sé si era pitjor. Sí, era molt pitjor XD.

Tot això venia perquè cada any me’n record del meu 18è aniversari i el llibret amb escrits que me varen fer tots els meus amics d’aquella època. Me’n record que aquell any res m’anava bé i ni m’esperava una festa perquè no me la mereixia... tota la setmana vaig estar pensant que faria els meu devuit anys i no necessitava res perquè tanmateix no feia res bé. Sí, era una època bastant dolenta per jo i ara que ho pens segurament estava un poc deprimit. I quan me n’anava cap a la finca encara no m’ho creia, els meus amics i la meva família m’havien organitzat una festa pel meu aniversari. OMG vaig pensar. Vaig quedar flipant. Era impossible, com podia ser que allò estàs ocorrent. La realitat de tot això és que la gent t’estima ho facis bé o malament i quan menys t’ho esperes te sorprenen.

I el que en realitat volia dir és que me’n record de totes aquelles persones que han estat per jo, estan per jo i estaran per jo, que no les oblid, però que cadascú ha seguit el seu camí i no hi ha res a fer més que esperar a tornar a coincidir en un futur i que aquella amistat que algun dia vàrem tenir ens mantengui units en tornar-nos a trobar i que no faci que quan ens vegem girem la cara cap a una altra banda per no saludar-nos.

Reflexions d’una nit d’insomni.