110%

Això vol dir que ho donaràs tot per aconseguir el teu objectiu i també que estic saturat.

Quin objectiu m'he proposat aquest nou quatrimestre, bé nou, ja fa un mes i mig que ha començat, i eren aquests:
- Dur les coses al dia.
- Anar al gimnàs cada dia.
- Aprovar-ho tot.

Per ara lo únic que he aconseguit és que tenc tanta feina que no vaig al gimnàs gens, no duc totes les assignatures al dia, se m'acumula la feina i no puc dur el ritme... Inclús ara escrivint això me sent malament perquè no estic fent res, però estic saturar i necessit contar-ho a qualcú, en que ningú ho llegeixi jo ja me qued content.

No m'importa lo que pensi la gent de lo que escric aquí, si no li agrada que no mirin. Des que m'he posat serio amb els estudis, m'he tornat serio amb tots els sentits i me pareix que estic rodejat de subnormals que se'n foten de jo. Sé que no ho són, però no me fan ni puta gràcia les seves bromes i tampoc vull que me'n facin. Se me creuen els cables amb molta facilitat i si li sumam el cansament que duc damunt, no ho suport.

Sé que tenc qualque seguidor a qui li agraden les meves històries, però no tenc ganes d'escriure-ne cap tot i que en tenc un parell en ment... La millor de totes és una sobre un ocell, no vos puc dir res més a part de que esperau ansiosos l'arribada de la història. Sabeu que vos ho diré pel facebook.

Per ara no tenc res més que contar-vos. Si voleu res ja sabeu on trobar-me i també que jo smo com un psicòleg personal, si me voleu contar alguna cosa me dieu coses.

El pas del temps

Fa temps immemorials, abans de que les persones poblassin la Terra hi havia uns altres éssers que l’habitaven. Aquells habitants eren de pell rugosa, de color marró i de dits fins i allargats. Eren el que avui en dia anomenam arbres.

Si abans es podien moure i fer coses era perquè elles eren els més grans de tota la Terra i mandaven damunt totes les altres coses. El seu estil de vida, com a l’actualitat, era treballar en l’estiu i descansar a l’hivern per reservar energies. Però un arbre destacava per tots els altres en l’hivern ja que era l’únic que feia feina quan era hora de descansar, aquest era l’ametller.

En aquella era, els arbres recol·lectaven les sals minerals de la terra picant les pedres que ells necessitaven per alimentar-se i també recollien l’aigua dels rius més propers. Tot això ho feien entre la primavera i l’estiu perquè hi havia més hores de sol, que a ells els hi aportava una gran energia, i tenien reserves per suportar l’hivern.

Però l’ametller treballava tot l’any... treballava menys que els altres perquè sempre recol·lectava i no li era necessari fer un gran esforç en l’estiu per tenir menjar per tot l’hivern i així sempre disfrutava de temps lliure.

En l’estiu els arbres s’enfadaven amb ell perquè tenia més temps lliure que ells i en l’hivern se’n reien d’ell per fer tanta feina, així que mai se va dur bé amb ningú menys amb els de la seva mateixa espècie que feien el mateix que ell.

Passaven els anys, les dècades, els segles, els mil·lennis... i apareixien més éssers amb més intel·ligència i persuasió i els arbres tenien menys llibertat de moviment. Els arbres tenien una personalitat passiva enfront els problemes i s’estimaven més esquivar-los que enfrontar-se amb la resta dels éssers per arribar a una solució.

El primer que li varen llevar va ser el seu sistema de calefacció que consistia amb fer-se un capa que els protegia del fred amb herba, però varen arribar els animals herbívors i no varen poder seguir amb aquest sistema que el varen compensar fent la seva pell rugosa més gruixada er resistir el fred de l’hivern.

El següent va ser la seva font d’energia, les sals minerals, perquè la resta d’animals tenien un manera rara de ser on protegien les pedres com si fossin seves, eren territorials i els arbres no es varen poder defensar contra allò. El problema el varen resoldre mesclant la terra que tenien als seus peus amb aigua i xuclant amb la boca.

I el clímax va arribar quan la resta d’éssers els varen prohibir que no podien emplear més d’un quart del territori existent. Degut al seu caràcter no els hi va quedar més remei que estar junts i la seva manera de viure va ser estant drets fixats en terra absorbint els minerals pels porus perquè no podien i no tenien lloc per acotar-se i menjar per la boca.

Al llarg del temps, els arbres es varen transformar en el que coneixem ara, amb arrels, branques, fulles, tot per culpa de l’altre resta d’éssers vius...

I tota aquesta història ve per contar que, com a premi per la seva feina durant tot l’any, l’ametller comença a florir abans que tots els altres.

Els ametllers florits m’alegren el dia quan vaig cap a palma. Els veig durant tot el camí amb les seves flors blanques que aquest hivern han combinat perfectament amb tota la neu que va fer.