Avui ha començat un nou dia de classe i amb ell, la rutina. Cinc assignatures noves més una que he de recuperar, segur que se me resistiran però jo som més caparrut que elles.
Perquè la rutina no se me faci tan pesada seguiré anant al gimnàs per, més que res, sentir-me millor amb jo mateix i ja que hi som tornar-me a aprimar aquells quilets que vaig agafar per Nadal i per començar les classes a les tres i mitja amb una energia renovada aniré cada dia que sigui possible a donar un voltí abans per desconnectar i tornar amb les neurones carregades per absorbir dades una altra vegada.
Amb el retorn a la rutina, també ha tornat l’esplai. He estat dues setmanes sense anar-hi per culpa dels exàmens i com ho he enyorat, en que hi hagi nins que me treguin de polleguera i facin que dissabte a dissabte acabi rebentat per això som monitor, per dur per bon camí a les ovelles descarrilades que se me posin per davant.
I després de tot això, també afegiré més coses a la rutina perquè sigui més divertida. Per exemple me’n duré la càmera de fer fotos a la UIB per fer fotos (òbviament) a totes les pràctiques que facem i també a altres coses curioses que pugui anar veient i trobi important immortalitzar.
I respecte al blog, aquesta setmana he estat pensant com l’havia d’enfocar... La meva primera idea va ser resumir tots els successos de la setmana amb una història inventada, però com me varen dir, només s’escriu quan s’està inspirat i no hi he estat. Per tant, la meva segona opció, que ha estat la que he triat, és que quan trobi inspirat i tengui ganes d’escriure ho faré, ja sigui un problema, pensament, coses en general perquè aquest blog està fet perquè jo me pugui esplaiar i amollar tots els meus problemes d’una forma positiva ja que abans d’escriure alguna cosa la puc sospesar i així no amollar qualque disbarat.
Sé que escriure tot el que pens abans de dir-ho farà la meva vida més bona de dur, que no dic que no sigui bona de dur però darrerament hi ha moments que m’hauria estimat més tancar-me dins la meva habitació que sortir i enfrontar-me amb la realitat. Simplement m’he enfrontat amb la realitat a veure qui tenia més collons de seguir ficant bulla i per ara me pareix que vaig guanyant jo, però sé que més tard o més prest tornarà així que no puc baixar la guàrdia.
Encara estic pensant un frase per acabar les meves entrades del blog, però per ara no en tenc cap. Així que...
Fins aviat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario