La Mort en espera a tots

Es veu un parc desolat, amb la patinadora rompuda, una font seca, l’herba morta, un sol molt calent i ni una ombra on protegir-se.

Al mig del parc hi ha un nin amb una rialla a la cara amb una lupa a la mà cremant formigues. Sortia un fum d’elles amb olor a torrat i de repent, una ombra li tap el sol.

Gira el cap i és la Mort. El xic se la queda mirant i ella li diu:

- Venc a cercar-te.

- Ja ho sabia. – contesta el nin amb un to molt serè en la veu.

- No te sorprèn que sigui aquí? – li demana la Mort.

- No, fa estona que t’estic esperant.

- En vista de la teva valentia, te donaré una oportunitat de sobreviure.

- I en què consistirà?

- Te faré tres preguntes i si les encertes totes te deixaré viure un altre any. Estàs preparat?

- Sí, ja t’he dit que t’estava esperant.

El nin va contestar les dues primeres preguntes perfectament, però en aquell moment n’hi va sorgir una a ell:

- Si acert aquesta tercera pregunta seguiré estant com ara o tendré una vida millor?

- Seguiràs com ara, jo no faig miracles.

- D’acord, fem la següent pregunta i jo ja decidiré...

- La següent pregunta és: quant són 2+2?

- 5. Au, nem! – el nin agafa a la Mort de la mà i se’n van.

Mentre s’allunyen, el nin sent pitar alguna cosa dins la seva orella...

Entren les infermeres dins l’habitació, el nin és mort. La mare plora desconsoladament. La retiren per poder fer la seva feina... ja no hi ha res a fer, el nin se n’ha anat i no tornarà, però ha estat la seva decisió i tots sabem que ningú més la podria haver elegit.